Sota els llençols

aquesta nit m'he adormit pensant en tu...
tancant els ulls desitjant que el somni hem portes al teu costat,
tan sols per poder-te sentir altre cop,
com ho feia avanç...
però ara es la lluna la única que hem consola
i es el coixí el que acarona les meves llàgrimes...
hem guanya la tristesa...
i tot hem cau a sobre...
m'agovio i hem poso nerviosa...
i l’únic que faig es donar voltes
rebregant els llençols ara vuits sense tu...
i no deixo de preguntar-me quan diferent hagués estat tot,
si tu no haguessis tingut tantes mentides a dir,
i jo no m'hagués resguardat en la por de sentir...
si no ens haguéssim quedat cadascú en la nostra pròpia presó,
si haguéssim lluitat pel que sentíem,
si no ens haguéssim conformat en fer-nos mal
i convertir l'amor en dolor...