Com un petit estel que mai deixa de brillar,
sempre has estat el refugi dels que t’estimàvem.
I lluny de tot el que havies passat,
Sempre tenies un somriure.
Des del record mai t’oblidarem.
Gràcies per estimar-nos tant.
Sempre tenies un somriure.
Des del record mai t’oblidarem.
Gràcies per estimar-nos tant.
25. DESEMBRE.2003

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada