skip to main | skip to sidebar

una cançó sense acords

paraules...

diumenge, de desembre 10, 2006

IAIA

Com un petit estel que mai deixa de brillar,
sempre has estat el refugi dels que t’estimàvem.
I lluny de tot el que havies passat,
Sempre tenies un somriure.
Des del record mai t’oblidarem.
Gràcies per estimar-nos tant.
25. DESEMBRE.2003
Publicado por wakara en 6:14 p. m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2008 (2)
    • ►  de febrer (2)
  • ►  2007 (1)
    • ►  de setembre (1)
  • ▼  2006 (28)
    • ▼  de desembre (28)
      • ballem?
      • NO
      • DIFÍCIL D'ENTENDRE
      • Distraient els pensament
      • ser...
      • pppfffftttttttttttttt!!!!
      • si vols...
      • Sota els llençols
      • Perquè tu
      • Contar mosquits
      • L'andana...
      • Començar
      • Parra
      • Catalunya!
      • El perquè
      • Sobre les torres
      • Por
      • Les llàgrimes del cel
      • La importància d’un segon
      • Quelcom perdut
      • El nubolet de cotó
      • Com vols...
      • QUAN
      • Algun dia
      • IAIA
      • AVI
      • Dóna’m la mà...
      • Les teves mentides

Dades personals

La meva foto
wakara
Visualitza el meu perfil complet