dilluns, de febrer 25, 2008

El camí de les "baldosas amarillas"



De vegades:
Sóc una nena d'Arkanses inocent i somiadora.
Sóc un lleonet cobard al que tot li fa por.
Sóc un home de llautó que no té cor.
Sóc un espantaocells que té el cap plè de palla.

divendres, de febrer 15, 2008

el pitjor dels fantasmes


La por es el pitjor dels fantasmes
No et porta en lloc,
I menys en l’amor.
Però ara per ara si d’amor es tracte,
la por es l’únic que puc sentir,
Por i mandra, no vull tornar a patir,
No vull plorar,
No vull sentir que les coses no havien de ser així,
No vull trobar a faltar el que no he tingut i no per falta de dessitjar-ho,
Por, por es l’únic que sento,
I els fantasmes són els únics que m’acompanyen quan de nit torno a casa