pppfffftttttttttttttt!!!!

pppfffftttttttttttttt!!!!el meu cervell es com una olla a pressió...
no para de pensar i donar voltes a tot plegat...
potser el que he de fer es créixer d'una vegada...
pffttttt!!!
puc pensar i donar voltes a les coses,
puc planejar tots els viatges...
puc tenir la voluntat de canviar les coses...
poder-ho fer no és el problema,
la cosa està en que jo no actuo...
i hem cansa pensar que sempre dic el mateix però mai faig el que he de fer,
i he de deixar de dir que canviaré perquè en el fons se que per mi mateixa no ho faré,
si no es que el propi temps hem porta el canvi...pfffttt!!!!
i ja torno un altre cop a dir que esperaré quan el que no se es esperar,
de fet no hauria de dir que espero ja que ni tan sols se del tot que es el que vull que canviï...
i aquí esta el petit ésser egoista que viu dins meu plantejant-se trivialitats que no hem portaran a cap port mentre el temps passa...
i se que no penso preocupar-me pel que estic fent mes temps del que trigaré en escriure-ho
pq se que quan hagi acabat deixaré de pensar-hi....
i així les paraules que no tenen sentit es quedaran aquí i jo volaré...
i tornaré a fer el que m’atabala i hem porta a escriure altre cop...pffftttt....
Recuperaré els fantasmes que hem feien estar viva
Recordant que la realitat no es bona i
que es millor viure de somnis
que mai s’espatllen i sempre et reconforten.