Les llàgrimes del cel

Avui el cel plorava,
les llàgrimes queien al terra
com un ruixat de primavera.
Els angelets el consolaven,
i amb les seves esquenes alades
li donaven alè,
dolç alè de gràcia.
I en silenci treballaven
per arribar a aquellsque ja només i són en cos.
I Així de mica en micacreaven una petita esperança
per poder aconseguir un acord de dolça harmonia
amb aquells que havien venut la seva anima
i ja no tenien raó d’existir…