ser...

"t'he dit adéu....he posat un mar de distància entre nosaltres...
i dins l'avió no podia deixar de pensar en que t'he dit adéu...
he dit adéu al nostre pis, les nostres il·lusions, a nosaltres...
he anat a realitzar el meu somni...sense saber quan tornaré...t'he dit adéu...
i ja no seré...no podré ser...
ser la que fa corbar els teus llavis d'aquella manera tan adorable quan somrius!
ser la que en una freda nit d'hivern et faci sobrar les flassades del llit
ser la que mires i et fa sortir aquella brillantor tan especial en els teus ulls de cel
ser darrera els llavis que t'estan recorrent el cos nu
ser les orelles que escolten quan dius que m'estimes
ser els cabells que s'enreden juganers entre les teves mans quan hem despertes a l'alba
ser aquell somriure que no pots esborrar dels teus pensaments
ser aquell record que sempre guardaràs...
ser...
no vull ser un record...
vull ser jo amb un nosaltres present,
vull somiar amb tu agafant-me la mà
i ja torno a ser al portal, al nostre portal,
i pujo corrents les escales,
i obro la porta sentint com l'aigua de la dutxa corre per les blanques rajolesles
blanques rajoles ara tacades de sang...la teva sang
i allà esta la teva palida cara acaronada per les teus cabells xops,
i el teu cor ja no batega,
ara ets tu qui m'has deixat...
i ara sóc jo la que deixa de respirar..."