Et deixo, tu escullèixes…
Et deixo sense les meves preguntes…
Sense que m’hagis de donar respostes
que et cansa pensar.
Et deixo, tu escullèixes…
Et deixo sense les meves andaes i vingudes...
Sense que esperis res mes que vingui de mi.
Et deixo, tu escullèixes…
Et deixo sense les nostres trobades nocturnes
que acaben en dia...
Sense que puguis recordar-me clarament.
Et deixo, tu escullèixes…
Et deixo amb el teu record entre les meves mans…
Sense que hem tregui el son.
Et deixo, tu escullèixes…
Et deixo que siguis tu…
Sense que escriguis la meva història.
3 comentaris:
m'agrada. una poesia genial pel que sento ara mateix... endavant!
m'agrada. una poesia genial pel que sento ara mateix... endavant!
jo sento el mateix
Publica un comentari a l'entrada